Viernes, 08 de septiembre de 2006

Perdre el tren

Entro a la grangeta per retornar el got del tallat que m'he endut a la feina (És l'X, qui està a la barra, amb una diari a la mà, prenent un cafè?).
Opció A:
–Hola..., X?, te'n recordes de mi? Era alumna teva, de COU, a l'institut... i m'agradaven molt les teves classes...
Opció B:
–Hola..., X?, te'n recordes de mi? Sóc aquella alumna que estava enamorada de tu... la que va aconseguir la teva adreça i et va portar aquella carta...
Opció C:
Creuo una mirada fugissera, vergonyosa... Surto de la grangeta i accelero el pas cap al metro, pico, baixo les escales... torno enrere pujant les escales mecàniques pensant de sortir al carrer i tornar a la grangeta, però... no, torno a baixar les escales i vaig pensant en X..., torno enrere pujant les escales mecàniques pensant de sortir al carrer i tornar a la grangeta, però... no!... torno a baixar les escales, espero a l'andana, arriba el meu tren, entro, arribo a casa i des de llavors no he deixat de pensar en X i en com vaig viure aquella història.
I m'agrada la sensació. Però que marxin ja les papallones de la meva panxa...

Por: callejera | ...de bichitos | Comentarios (0) | Referencias (0)